La Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i l'Institut Ramon Muntaner (IRMU) organitzen la segona edició de les Jornades Patrimoni i Comunitat 2024.

L'objectiu de les jornades és establir un espai de trobada i de reflexió sobre patrimoni local als territoris de parla catalana, així com oferir diversos enfocaments, arribar a conclusions i proposar línies d'actuació conjuntes. 

En aquest sentit, les jornades estan adreçades a centres d'estudis, arxius i museus públics i privats, universitats, gestors de patrimoni, centres d'interpretació, administracions i altres actors culturals.

Les jornades Patrimoni i Comunitat volen posar l'accent en un aspecte que és realment important per a la tasca que desenvolupen els centres d'estudis: de quina manera la reivindicació i la recerca sobre el patrimoni local pot contribuir a la creació de consciència identitària en la pròpia comunitat. Per això la jornada es centrarà en la reflexió i el debat sobre la funció social del coneixement del patrimoni i a partir d'experiències que puguin servir de model contribuir a una visió més àmplia del paper que pot tenir la recerca i el treball sobre qüestions patrimonials.

La segona edició de la jornada tindrà lloc el dissabte 5 d'octubre al Palau Bofarull (carrer de Llovera, 15), a Reus.

Enguany, la temàtica triada és "La secularització del patrimoni" i es programaran una conferència inaugural que girarà entorn al marc teòric i es presentaran experiències provinents de representants de centres d'estudis de l'entorn dels territoris de parla catalana. 

El patrimoni, material i immaterial, és producte de dinàmiques històriques que han anat configurant comportaments col·lectius com rituals, festes o pràctiques socials diverses i, també, molts dels llocs on aquests es realitzen. La majoria d'aquests comportaments comunitaris deriven de processos de transformació de pràctiques que tenien funcions i significats religiosos, que han anat perdent aquesta funció i s'han substituït per pràctiques laiques. Aquest procés és el que sol anomenar-se secularització, i presenta una gran varietat de causes i formes. En alguns casos, poden ser el resultat de conflictes bèl·lics i/o socials, com és el cas de molts edificis, esglésies, convents, etc. que van ser secularitzats i avui tenen usos diferents. En els casos de pràctiques col·lectives, normalment es deuen a processos d'evolució de les creences col·lectives, però avui encara és possible reconèixer el seu component religiós original, transformat en ritual d’afirmació d'una comunitat o simplement en pràctica civil.

Programa:
•    9.00h.- Acreditacions i lliurament de material
•    9.30h.- Inauguració de la jornada
•    9.45h.- Conferència inaugural: “Marc teòric i exemples de secularització del patrimoni”, a càrrec de Jaume Mascaró (Institut Menorquí d’Estudis) i de Maria Garganté (UAB / Fòrum d’Estudis Segarrencs) 
•    10.45h.- Pausa – cafè
•    11.15h. Experiències:
o    Andrés Felici. Universitat de València.“Sacralització i secularització de la Muixeranga d’Algemesí”.

o    Marc Ballester. Prisma Cultural. “La secularització de les romeries i processons a les Terres de l’Ebre”.
o    Josep Maria Prat Forga. Institut d'Estudis Ceretans. “La turistificació de les antigues festivitats religioses-populars a la Cerdanya”.
o    Anna Bach. Patronat d’Estudis Osonencs. “El Temple Romà de Vic”.
o    Fanny Tur. Institut d’Estudis Eivissencs. “El culte a l'aigua en la cultura popular d’Eivissa. Les ballades a pous i fonts”.
•    13.20h.- Debat
•    14.00h.- Cloenda
•    14.30h.- Dinar al restaurant del Centre de Lectura de Reus
•    16.30h.- Visita al santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia a càrrec de Salvador Palomar (Carrutxa)

L'assistència a la jornada s'ha de fer mitjançant inscripció prèvia a ccepc@ccepc.cat fins l'1 d'octubre. Preu del dinar: 20 €.

Trobareu el programa de la jornda aquí