Adhesió al comunicat de la Junta del CERIb Centre d‘Estudis Ribagorçans llegit a l’assemblea de la CCEPC celebrada a Morella el passat dia 9 de març

A l’Aragó, com en el País Valencià i les Illes, amb governs del PP i VOX, tota imatge d’unitat de la llengua catalana s’ha trencat. A l’Aragó, la Direcció General de Política Lingüística ha suprimit tots els programes educatius i subvencions vinculats al català i a l’aragonès.

D’altra banda, des de fa uns anys tenim grups d’estudiosos que neguen la nostra llengua, donen material al nou govern ¡ publiquen articles filològics sobre la Franja en revistes especialitzades, en actes de congressos acadèmics editats per les universitats de Barcelona, València, Canàries o en altres publicacions filològiques d’Europa. A més, ja l’anterior direcció del Departament d’Ensenyament del Govern d’Aragó va substituir cursos d’aragonès en col·legis on feia 10 o 20 anys que s’ensenyava la llengua catalana.

I davant tot aquest retrocés dels darrers anys, quina es la resposta? La resposta de l’Institut d’Estudis Catalans o de l’Institut Aragonès del Català - Academia Aragonesa de la Lengua ha estat no pronunciar-se davant tots aquests atacs siguin més acadèmics, més culturals o més polítics, fins que han vist que la cosa era massa gran i que, si seguim per aquest camí, es podria tornar de manera més discreta a unes lleis semblants a aquelles que fa no tants anys teníem, les del LAPAO i LAPAPYO. Llavors ha estat quan s’ha fet un breu comunicat de l’IEC i una recollida de signatures de docents de la Universitat de Saragossa.

El passat 24 de febrer representants de 40 ajuntaments i 20 associacions van commemorar els 40 anys de Declaració de Mequinensa en un acte reivindicatiu que va agrupar més de tres-centes persones en defensa de les llengües catalana i aragonesa. La resposta de la Generalitat de Catalunya, mitjans de comunicació catalans o diputacions ha estat el silenci i l’oblit.

Els darrers anys Catalunya ha desconnectat de la Franja. A causa d’aquesta desconnexió, especialment a la Ribagorça, a l’hora de fer activitats a banda i banda del riu Noguera Ribagorçana, ens hem vist obligats a tenir dues juntes directives i dues entitats com el CERIb que dupliquen tots els tràmits burocràtics i econòmics en un territori pirinenc poc poblat.

Fins ara, sort en tenim del IEA - Diputació Provincial d’Osca, del qual som centre col·laborador, i de l’IRMU i la CCEPC, que són els únics que ajuden les entitats de la Franja i de la Ribagorça en llengua catalana. Per tot això agraïm a la CCEPC i a l’IRMU el suport rebut aquests darrers anys, però també animem la Generalitat de Catalunya, les diputacions, les entitats i els mitjans de comunicació de Catalunya i, especialment els de Lleida, que no s’oblidin de tota la riquesa lingüística, cultural i natural de la Ribagorça.