El passat 17 de juny va morir Antoni-Lluís Carrió i Artigues (1958-2013). Va ser secretari de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) des de la fundació el 1985, vocal de la junta de la CCEPC des de 2001 i patró de l’Institut Ramon Muntaner des de la seva constitució. Una mort inesperada a una edat on la maduresa i l’experiència es fonen amb les ganes de continuar articulant projectes.

En Toni havia assistir al Recercat de Ripoll i de ben segur que molts dels allí presents hi intercanviaren salutacions i conversa, seguint dues pautes que caracteritzen la seva personalitat, l’afabilitat i la bonhomia de caràcter i l’amistat que més enllà de les inquietuds compartides era fàcil d’establir-hi.

De bon començament, al principi de la dècada dels noranta, va establir contactes amb el moviment dels centres d’estudis i la seva coordinació, i d’aquesta forma va ser el pont que des de Catalunya la CCEPC i l’IRMU van mantenir amb els centres del País Valencià. Mai li va doldre fer quilòmetres per establir i afermar contactes en qualsevol lloc de la geografia de parla catalana, territori que considerava seu. Tot això ho feia des d’una lúcida i ferma actitud de treball i compromís amb el seu poble de Pedreguer, la seva comarca de la Marina Alta, amb el País Valencià i amb la cultura catalana.